Arribada al país de l'IBM

Egipte és el país de l'IBM les sigles de les tres paraules més usades al país. (Insha'allah, Bukra i Ma'lesh) que volen dir (Si deu vol, demà i no passa res). Un bon egipci les usa indiscriminadament sota qualsevol circumstància, sobretot quan els demanes algo.

L'arribada al meu pis va ser triomfal. La portera (tots els edificis tenen "porter", que és un personatge molt important a la vida del caire, però això ja ho descobrireu en un proper capítol dedicat a la meva portera) em va cobrar per utilitzar l'ascensor, ho fa sempre que arriba algu nou la punyetera. L'ascensor és una mena de caixa que mai ha estat revisada aguantada per uns cables amb un contrapés que decideix els diferents posicions entre les que pots quedar a l'alçada del teu pis i estableix si hauràs d'escalar, saltar o caminar per arribar a casa quan s'obrin les portes del teu replà.
Per sort vaig agafar l'ascensor! l'escala sembla treta d'una pel.lícula de por dels anys 60. La majoria dels pisos no tenen llum i jo visc al cinquè! L'edifici esta mig en runes. De fet tots els edificis ho estan només construeixen alguns pisos, aleatoriament
i la resta son forats amb runes perque s'hi criï de tot... Llavors hi posen dos gats (per evitar les rates), un porter i ja tens l'edifici!
El pis... bé ho deixarem per més endavant, quan ho hagi paït...
Llavors t'instal.les i ... comencen les visites:
Apareix un paio a cobrarte per recollir les escombreries (i penses, coi! i jo que porto tres dies buscant el container...) doncs resulten que ET venen a buscar les escombreries.
després apareix una dona que "diu" que neteja l'escala i també et cobra. I així vas passant els dies.
Llavors comencen a trucar-te a la porta cada dia a les 7 del matí, inclosos caps de setmana, un dia era al llit l'altre a la dutxa o el que fos i mai no obria, però la història m'intrigava i un dia obro la porta i em trobo el paio de les escombreries. El cas és que jo deixava les escombreries enmig del repla, com fan els veins, i el paio es pensava que no les havia tret (les has de deixar fora a la nit) i patia per mi, suposo que més que res es volia assegurar que no coleccionava escombreries egipcies a casa per vendre-les al turistes americans.
Apresa la lliço, deixo les escombreries al costat de la porta per que quedi clar que son meves. hi posaria una nota, però no tinc molt clar que l'escombriare sàpiga llegir ni jo que sàpiga explicar en àrab que les escombreries son meves i que estic molt orgullosa de col.laborar a la causa, aixi que he optat per beure cerveses, i com les bosses són transparents saben que són les escombreries de la cristiana. No perquè els altres no beguin, sinó perquè només els cristians no se n'amaguen.

Vaig buscar un "bar" on es pugués veure el partit Barça-Chelsea i on les dones fossin admeses i sense saber com, em vaig trobar al British Club del Caire (a qui se li acut, en un Barça - Chelsea?)
El cas és que vaig gaudir del partit però vaig gaudir encara més de l'oportunitat de veure homes suant en pantalons curts, cosa que el Caire no ofereix massa sovint..
Els seguidors del Chelsea no van fer molt bona cara quan vam marcar però si van reconéixer l'última jugada no era penalt.

Bé, tinc moltes coses més per explicar com la instal.lació fantasma de l'adsl. o la rentadora marca ("te la portarem bucra insha'allah) però tot això serà en propers capítols.