Umma Abdallah

Aquest és un capitol especial dedicat a la meva portera: Umma Abdallah també coneguda com bauaba. Bauaba és el femení de bauab que vol dir porter, però com no es fa servir perquè tothom té porter i no portera, excepte evidenment jo, bauaba vol dir de fet porta.

Bé que us puc dir de la meva bauaba.. té 70 anys però una vista increible, em clitxa de lluny i ja està a punt per exercir el seu esport favorit: esclavitzar-me.
Veure-ho, tot va començar un bon dia quan jo amb tota la bona fe del mon, la veig congelar-se i li baixo un got de te i unes galetes de casa. Mal fet, mal fet! Ella em dona les gràcies i em respon "Ana sa'ima". Tota contenta i convençuda de la bona obra del dia, arribo a casa i miro sa'ima al diccionari, i vol dir "faig dejú". Lògicament baixo per disculpar-me i recollir el got i me la trobo fotent-se les galetes. (Doble culpabilitat: li he fet trencar el dejú). El cas és que a partir d'aquell dia les coses van canviar. De tant en tant em demanava un té i això encara, però quan va arribar el meu company de pis li va baixar un entrepà i ja la vam tenir... Ara quan arribem ens fa la comanda: quantes cullarades de sucre vol al te i si hi vol llet i també ens demana de què vol l'entrepà. L'altre dia el Laurent (el meu company de pis, a qui ja dedicaré algun capítol) i jo estàvem cuinant un plat de verdures i em proposa de baixar-ne una mica a la nostra estimada Umma Abdallah. "Que t'has begut l'enteniment" li dic jo, no veus que tornaré de l'universitat i m'hauré de posar a pelar pastanagues i tallar cebes cada dia... deixa deixa... A més la nostra bauaba no té gaires dents (dues per ser exactes, que és la mitja de les peces dentàries de la població adulta egípcia) així que hauríem de fer puré i només em faltava aquesta.

De tota manera jo crec que la portera m'estima perquè li he fet guanyar un munt de pasta. Quan vaig posar l'anunci per llogar habitació va fer el negoci de l'any. Com us vaig explicar, cobra dos lliures per agafar l'ascensor, i els pobres que venien a veure el pis (jo visc a un cinqué) sempre pagaven. Calculo que li vaig fer guanyar uns 24 o 26 lliures. Es va entristir molt quan va veure que ja m'havia decidit per algú.

Ella i el Laurent s'han fet molt amics, cosa preocupant.. Li explica tot. Un dia li va dir que no teníem rentadora... i cada dia pica algú a la porta per oferir els seus serveis de tintoreria.
Ja li he dit que mesuri les informacions que li dóna. No vull trobar-me amb tots els venedors de la zona a la porta de casa quan ens falti sal.

És cert que de vegades cal informar-la, és clar, perquè el dia que va venir el tècnic de l'adsl el va fer fora i el pobre ens va trucar des d'una cabina desesperat dient que la nostra bauaba s'havia quadrat amb tot el pes de la seva autoritat (i dels seus 90 quilos) i no el deixava passar de cap manera.

A part d'això es una dona encantadora només que ara procuro no tornar mai a la mateixa hora perquè no m'esperi i em faci la comanda al arribar. Un dia vaig estar voltant més de mitja hora i vaig aprofitar que marxava cinc minuts per entrar corrents...

A veure si li faig una foto un dia d'aquests amb un dels nostres tés a la carta...