A la recerca de pis....
Després de trobar-me inesperadament sense el pis que havia emparaulat, vaig arribar al Caire provant tota mena de sofàs a casa de diferents amics. Pels qui no heu viscut mai l'esperiència, us diré que els estrets destrocen l'esquena (perquè no et pots girar de costat), els curts t'encarcaren els genolls, i la combinació de les dues característiques és mortal... De tota manera aquesta mena de sofàs, acceleren la recerca de pis.
En el meu cas i per sort, només va durar poques nits i aviat, després de desenes d'intents infructuosos vaig trobar habitació en un pis a Zamalek. Zamalek és una de les illes del Caire, així que ara visc enmig del Nil.
El pis té unes vistes fantàstiques tot i que ara s'han convertit en una mena de boira espesa ja que és l'época del hamasin i les tempestes de sorra estan a l'ordre del dia.
El pis només té dos inconvenients: El primer és l'ascensor. L'edifici és el que aquí anomenen "burg" o torre, té 35 pisos i dos ascensors. Millor dit, tenia dos ascensors fins que un d'ells va caure fa un any i encara no l'han reparat. Així que les 500 persones que viuen a l'edifici depenen de l'únic ascensor que s'aguanta. Donat que visc al pis 31 encara no m'he plantejat mai d'agafar les escales que pel que sé es triga més de mitja hora a baixar (pujar no ha gosat calcular-ho ningú)...
El segon inconvenient es diu Kochka (que vol dir gat en txec), és la gateta més malcriada i empipadora d'Egipte i pertany a una de les meves companyes de pis. La Kochka es passa el dia empipant al personal en busca d'atenció. Sempre vol jugar i mai no es deixa tocar, només t'esgarrapa, les tres companyes de pis portem marques d'esgarrapades per tot arreu.... aghhhhh un dia la llençaré pel balcó.... De fet em recorda la meva antiga bauaba, sempre tocant-me la moral.. de fet la trobo a faltar, em pregunto que deu fer la meva Ummah Abdallah. He pensat de passar-hi algun dia a veure-la i deixar que em demani que li compri llet o madalenes... però no ho puc fer perquè quan vaig marxar vaig deixar de pagar tres o quatre mesos de la connexió d'adsl. Tot per un malentès, és clar, però no vaig pagar. I a més, com no venien a cobrar, amb tota la meva bona fe, i per tal que no s'ho quedés algú altre, també em vaig endur el router que tenia llogat. Així que es millor que ningú sàpiga que he tornat...
En el meu cas i per sort, només va durar poques nits i aviat, després de desenes d'intents infructuosos vaig trobar habitació en un pis a Zamalek. Zamalek és una de les illes del Caire, així que ara visc enmig del Nil.
El pis té unes vistes fantàstiques tot i que ara s'han convertit en una mena de boira espesa ja que és l'época del hamasin i les tempestes de sorra estan a l'ordre del dia.
El pis només té dos inconvenients: El primer és l'ascensor. L'edifici és el que aquí anomenen "burg" o torre, té 35 pisos i dos ascensors. Millor dit, tenia dos ascensors fins que un d'ells va caure fa un any i encara no l'han reparat. Així que les 500 persones que viuen a l'edifici depenen de l'únic ascensor que s'aguanta. Donat que visc al pis 31 encara no m'he plantejat mai d'agafar les escales que pel que sé es triga més de mitja hora a baixar (pujar no ha gosat calcular-ho ningú)...
El segon inconvenient es diu Kochka (que vol dir gat en txec), és la gateta més malcriada i empipadora d'Egipte i pertany a una de les meves companyes de pis. La Kochka es passa el dia empipant al personal en busca d'atenció. Sempre vol jugar i mai no es deixa tocar, només t'esgarrapa, les tres companyes de pis portem marques d'esgarrapades per tot arreu.... aghhhhh un dia la llençaré pel balcó.... De fet em recorda la meva antiga bauaba, sempre tocant-me la moral.. de fet la trobo a faltar, em pregunto que deu fer la meva Ummah Abdallah. He pensat de passar-hi algun dia a veure-la i deixar que em demani que li compri llet o madalenes... però no ho puc fer perquè quan vaig marxar vaig deixar de pagar tres o quatre mesos de la connexió d'adsl. Tot per un malentès, és clar, però no vaig pagar. I a més, com no venien a cobrar, amb tota la meva bona fe, i per tal que no s'ho quedés algú altre, també em vaig endur el router que tenia llogat. Així que es millor que ningú sàpiga que he tornat...
enviat per Gemma a la/es
7:19 p. m.
<< Inici