La meva veïna

M’agradaria dir-vos els seu nom, però no el sé. Ella tampoc sap el meu, però no hi fa res perquè jo sóc binti (filla meva) i ella es “haga” (una títol de respecte per la gent gran). La meva veïna deu tenir uns 70 anys, de fet entre ella i la bauaba deuen desacreditar totes les estadístiques de la mitjana de vida al Caire. La senyora és mig sorda, com ho demostra el volum del seu televisor quan s’hi adorm davant cada nit. Però té un radar infal·lible. Sempre sap quan passa alguna cosa i sempre és a la porta per a contribuir-hi.
Darrerament, i a causa de les constants inundacions del meu pis, l’he conegut una mica més. Al principi, només ens veiem quan tallaven l’aigua. El primer cop que li vaig demanar que se sabia del tall d’aigua em va donar una ampolla que tenia a la nevera, pobra dona... Després amb el temps es va tornar una costum trobar-nos al replà quan ens tallaven l’aigua (que sempre coincidia amb mi a mitja dutxa) llavors sortia i li demanava: “que se sap de l’aigua?” i ella cridava des del 5e pis al soterrani, on viu l’Umma Abdallah, i la nostra bauaba li responia que la tornaven a obrir de seguida insha’allah. Aquest ritual, que repetíem cada hora fins que la reobrien, semblava que la tenia distreta.
No sé si coneixeu l’expressió “maaleix”. Una traducció literal seria “no passa res”. Des del punt de vista lingüístic és molt curiós l’ús que en fan aquí. A veure, com us ho explico.. diguem que em trepitgen, si es disculpen jo hauria de dir “maaleix” no?, doncs NO, aquí et trepitgen i llavors et diuen “maaleix”, i et desesperes. Doncs bé, aquesta és l’expressió preferida de la veïna cada cop que un desastre afecta el nostre edifici. Que els gats han repartit les escombreries per les escales? Maaleix; Que no hi aigua? Maaleix; que tallen la llum? Maaleix; que se m’inunda el pis i en conseqüència l’escala? Maaleix; que tenim dos forats inmensos a la canonada que dutxen el soterrani de la bauaba? Maaleix.
Que un dia no puc més i l’assassino a ella, i a la resta dels veïns inclosa la bauaba? Maaleix....
La veritat però, és que m’he acostumat a la meva veïna i de vegades fins i tot em fa un bon servei. Per exemple, cada cop que puja la bauaba (que no passa sovint), la meva veïna em fa de traductora, no és que a ella l’entengui molt millor, però com té més dents se’m fa més fàcil distingir les consonants dentals....