La Mogamma

Durant algun moment de la teva estada al Caire, has de passar per la Mogamma. Tot i que no saps que és, ja d’entrada en arribar, en tens por. Veus com canvien les expressions de les cares quan se’n parla, quan algú et diu amb ulls plorosos que va a la Mogamma i la seva pell s’empal·lideix tot d’una. I arriba el dia en que TU hi has d’anar... sigui per renovar el visat, sigui per gestionar documentació oficial. Aquell dia t’aixeques amb por, busques qualsevol excusa per endarrerir la visita a l’edifici oficial però el moment arriba i et trobes davant la gegantesca Mogamma...
L’edifici té diversos pisos i molts passadissos plens de finestretes. La seva principal característica és que sempre està ple, a qualsevol hora, qualsevol dia... no hi fa res, les cues sempre són llargues i incòmodes. I és en aquestes llargues cues on la gent, estrangers i egipcis, es perden. Hi ha la llegenda urbana dels qui hi van entrar i encara busquen la sortida, segurament els han declarat desapareguts. D’una finestreta t’envien a una altra i d’aquesta altra a una de nova. Hi ha rètols sobre cada finestra, en anglès i en àrab però no acostumen a correspondre amb l’organització que han decidit establir el dia que tu hi vas. Tinc una companya, la Pucci, que es va trobar un dia, a la tercera cua on l’havien enviat, va mirar al seu voltant i va veure que era l’única persona blanca. Ella es molt tranquil·la així que no en va fer cas fins que una hora més tard va arribar a la finestreta per descobrir que era la cua de refugiats sudanesos. I és que tothom té les seves aventures a la Mogamma. És un micro-món que representa la societat egípcia. D’entrada hi ha centenars de persones esperant perdudes entre les cues i els papers. Llavors hi ha algú que passa i ven bolígrafs, o beguda. També hi ha algú que s’ofereix a omplir els papers per una quantitat a negociar o hi ha els que jo anomeno encarregats de serveis logístics, que per un bon preu et fan passar davant de tothom per fer-te fotos o fotocòpies per al visat. Un cop ets a la cua, com a la majoria de cues d’Egipte, has de fer cara d’estranger amb mala llet, perquè si fas cara d’estranger corrent, tothom et passarà al davant i trigaràs el doble. I si tens sort, després de totes aquestes desventures, aconsegueixes que t’atenguin i comencen a revisar els teus papers. Darrera la finestreta hi ha centenars de dones revisant dossiers, i es que són les computadores egípcies, ja que en tot l’edifici no hi ha ni un sol ordinador, ni tan sols un Spectrum, per això les comprovacions són relativament ràpides ja que no cal verificar cap identitat. De fet imagino que deu ser un paradís per a la documentació falsa... Finalment si sobrevius a la gesta, surts de l’edifici i reprens la teva vida, però com saps que hi has de tornar per recollir el visat que has tramitat, et despertes amb malsons durant dies...