La meva nova companya de pis

La llibertat em va durar només unes hores.... El mateix dia que marxava en Laurent va aparèixer la Yuki amb la seva maleteta, la primera de les que aniria arrossegant dies després, dic arrossegant perquè les seves maletes fan el doble de la seva alçada i no perquè siguin molt grosses, sinó perquè la Yuki, no m'arriba a les espatlles.

El primer canvi va ser l’habitació:

Laurent:

Yuki:

I sí, és la mateixa habitació...

Però deixeu-me que us expliqui qui és la Yuki. Quan la vaig conèixer era una musulmana convençuda, que portava mocador, vestia roba llarga i recitava el Coran a ple pulmó. Quan va aparèixer al meu pis, portava roba curta i ajustada i el mocador a la butxaca. Va començar a fumar, cosa poc problemàtica, i després ho va deixar. En acabat va començar a beure... Beure sí es més problemàtic, sobretot per els asiàtics amb poca tolerància etílica, i aviat em vaig començar a cansar d’haver-la de portar a casa després de dues cervesetes. Aviat ho va deixar, segurament perquè les ressaques eren massa dures. Més d’un matí la trobava rondant per la casa en roba interior i totalment desorientada, em mirava amb aquells ullets (imagineu-vos una japonesa amb els ulls mig oberts, no saps mai si et mira) i em deia: “Gemma, i ara que faig?”. No sé” li deia jo, “vesteix-te i ves a classe no?”.

I és que té pujades i baixades molt radicals, pot estar seduint als meus amics amb el seu fantàstic sentit de l’humor, i 10 minuts més tard tancar-se a l’habitació desorientada i infeliç. Quan es tanca a l’habitació parlo amb ella a través de l’ordinador i de vegades descobreixo que li preocupa. Darrerament està encaparrada pel seu xicot gambià, que es veu que no li fa massa cas, però ja ho superarà.

Al principi la vaig haver de guiar una mica, en els seus primers passos d’ex-musulmana. Li vaig dir que no portés egipcis a casa i que no els donés massa confiança però no em va fer cas. Així que durant els primers dies arribava a casa i sempre hi havia un Mohammed o un Mustafa a la seva habitació. Un matí me la trobo dreta enmig del passadís am

b un got de suc de taronja a la mà i em diu: “un amic es va intentar propassar amb mi ahir a la nit i a més tinc l’estómac malament”. Jo me la vaig mirar bé i li vaig dir: “ja et vaig dir que passa quan, com a dona, obres la porta de casa a un egipci, d’entrada no et beguis el suc perquè no et farà bé a l’estómac, i si vols sortir al carrer busca un mocador pel coll perquè al Caire no està ben vist ensenyar els “txupetons” de l’última nit”. Ara ja no porta egipcis a casa.

Pel que fa al pis, s’hi adapta com pot, però li ha costat molt més que al Laurent, el problema és que te poca paciència, i si hem de ser francs, poc enteniment. Quan alguna cosa no funciona a la primera (com passa amb la majoria de coses a aquest pis) fa servir la força bruta, i sí, és cert que és petitoneta la meva Yuki, però com les gasta.... tot el que toca ho trenca, com el mànec per obrir la nevera, el pany de la porta de casa, la pota d’un dels armaris..... L’altre dia va començar a picar a la meva porta amb desesperació perquè la rentadora no anava, i resulta que ella mateixa l’havia desendollat per endollar-hi una altra cosa, o el dia que em deia que la porta no s’obria, i era perquè hi havia posat el forrellat. Cosetes així.... Pel que fa a la rentadora, he descobert que és un perill per ella, perquè si s’asseu sobre quan centrifuga, la rentadora i la Yuki van a parar als fogons així que vaig oferir-me a ajudar-la quan en posés una, això va ser abans de descobrir que posava 3 o 4 rentadores per setmana, llavors em vaig plantar.

Sembla que ara està acabant la seva tesis així que tot el dia és a la biblioteca pencant però darrerament he vist que corre un llibre sobre budisme a casa, quina por....