La vida continua...

Sí, la vida continua. Dahab queda lluny ara i la vida al Caire segueix com sempre, dia rera dia. Les mateixes cares, les mateixes guerres diàries per entrar i sortir del metro, el mateix risc per travessar el carrer... Tot i així sempre hi ha petites coses que ens recorden que quelcom ha passat. Ara registren les bosses al metro i alguns turistes han adelantat la tornada a casa per por de nous atemptats al Caire. Nosaltres continuem com sempre.. Bé, amb petits canvis, la xicota del Laurent va venir uns dies a casa i la nostra bauaba en va treure profit. Ens va dir que no estava bé viure en pecat però que a ella no li feia res, després ens va dir que bé que li sentaria un entrepà i una caixa de llet. I sí, després de dues setmanes de xantatge, la Lis ha marxat i tot torna a la normalitat, és a dir al típic té amb llet i quatre cullerades de sucre de tant en tant. Durant aquests dies també hem descobert que la tele no accepta el color blanc i cada cop que les imatges són blanques, sobretot anuncis de xampú, sabó (especialment Dove) i la carta d'ajust del canal d'Aljazeera, salta la imatge. Cada cop que salta ens hem d'aixecar a ajustar-ho així que mirem d'evitar els anuncis tant com podem.

La Camèlia està bé, normalment el Laurent i jo ens tornem per seure sobre la rentadora quan centrifuga i així no és mou. Després tremolosos ens fem un bon cafè i ens tornem per ajustar el canal de la tele que salta cada 10-15 minuts. Com veieu és una relació molt equitativa en les feines domèstiques. Darrerament he inventat un nou sistema per mesurar les coses que funcionen i no funcionen a casa. Vaig comprar dos "happy camels" i vaig fer un circuit que volta la casa i acaba a la porta. Cada cop que algú fa quelcom mal fet o es descuida de fer alguna cosa (com treure les escombraries o rentar els plats) el camell avança una posició cap a la porta. Si el camell arriba a la porta es fa fora al llogater. De moment ja estan encarats...
Una altra activitat regular és descongelar la nevera, com tot en aquesta casa la nevera té el seu propi sistema, cada dues setmanes aproximadament se'ns plena de gel i no podem tancar la porta. Llavors la descongelem i fem una petita guerra de gel fins que acabem ben molls. Aquesta setmana l'ha descongelat el Laurent i per això el seu camell ha fet un pas enrera, és just, no?

I, és clar, la semifinal del Barça:

Amb la mala sort que tinc evidentment van tallar la retransmissió quan el Ronaldinho es treia la samarreta...