Reprenent els estudis...

Ja tornem a estar immersos en exàmens i deures que no acaben. Tot continua més o menys igual. Hem canviat la profe sergent per la psicòpata i les hores d’esbarjo per tutories varies i cursos de mecanografia, així que tenim poc temps lliure. No sé si us havia parlat de la meva profe sergent. És una bona senyora que cada cop que et veia en qualsevol racó de la universitat t’encarregava feina. Que si compara dos escriptors egipcis, fes una recerca sobre un tema de gramàtica o parla sobre el sistema econòmic d’Algèria. Tot per tenir-nos distrets. Com si nos tinguéssim prou feina amb el que ja ens manava a classe i amb les altres assignatures. Es cas és que la necessitat fa aguditzar els sentits i vam esdevenir especialistes en distingir el seu higab (coneixíem els colors de tot el seus vels) amb prou distància per amagar-nos a temps. Érem com petites guerrilles àgils en camuflar-nos entre els arbres del pati de la universitat. Per això l’anomenàvem sergent, va fer un exercit de nosaltres, només amb una mirada entre nosaltres començava un espectacular desplegament tàctic. La psicòpata és tota una altra cosa, deures no en posa gaires però la tortura és escoltar-la, parla i parla i parla i de totes les seves afirmacions no n’hi ha cap políticament correcte. Fins al punt que una de les poques afro-americanes del programa ha canviat de classe per les seves referències racistes. D’altra banda treballem amb el seu llibre “costums i tradicions del país”, el que no explica la introducció del llibre és que són les costums i tradicions egípcies vistes des del punt de vista de classe mitja-alta musulmana que respecta les tradicions d’una banda per por al rebuig social i les fomenta de l’altra per aconseguir perpetuar la divisió social que l’afavoreix. Ha passat dos dies provant de fer-nos entendre la superstició tan arrelada a Egipte del “mal d’ull”. Al final, per sort, ho ha deixat córrer, després de dues classes en el tema ja no ens feia cap gràcia tota la colla de rituals necessaris per evitar el mal d’ulls dels veïns. La resta dels professors són força bons, sobretot la que ens fa memoritzar l’Alcorà. L’altre dia quan ens parlava de l’infern al que tots nosaltres (no musulmans) estem condemnats ens va dir que els primers en cremar serien els jueus. Automàticament dues mirades es van creuar, així que ara ja tinc localitzades les inversions anuals de la intel·ligència israelí d’enguany.
També tenim conferències interessants. Sense anar més lluny, diumenge de la setmana passada, en van fer una sobre els drets de la dona a Egipte, però lògicament no va durar gaire. Em vaig deprimir quan la conferenciant perquè responent a una pregunta meva va afirmar que només el 30% de la població d’Egipte és pobre, que el 70% restant són classe mitja, mitja-alta. Ho deia tan convençuda que jo no sabia si riure o plorar. La classe alta egípcia no vol veure la realitat del país perquè serien responsables de no fer res per canviar-la així que n’escapen i es refugien en un món del tot fictici, en el seu Wonderland: “Mubarak en el país de les classes mitges egípcies”