On Moisès va perdre l'espardenya...

El darrer cap de setmana vaig fer una petita escapada al Sinaí.
Per expiar l’intent d’assassinat de la bardissa ardent que us vaig explicar durant la meva última estada a la zona, vaig decidir pujar a la “gabal Moussa” (muntanya de Moisès).
Veure la so rtida del sol a 2200 metres en mig d ’una zona desèrtica, és un dels petits plaers de l’existència aquí.

Llavors, des del monestir de Santa Caterina, un cop expiats tots els pecats, vaig dirigir-me a Sharm-el-Sheikh per fer-ne de nous. El pecat és un concepte curiós. Jo vull parlar en concret del pecat de pensament. Imagineu una dolça, bruna i casta jove catalana que ha passat els darrers mesos veient només gent tapada de caps a peus. Llavors, per diverses circumstàncies, alienes al tema que ens ocupa, es troba en una platja envoltada de cossos en banyador, i conseqüentment veu braços, cames, esquenes, músculs... Tot això per arribar a la conclusió següent: és evitable gaudir lascivament de les vistes de Sharm-el-Sheikh quan vius a Egipte?

La resposta és "No", suposo que per això tenim aquí mateix la muntanya de Moisès per anar a expiar aquests i altres pecats fruit inevitable de la vida al Caire.