Les escoles

Avui us voldria parlar una mica de com són les escoles al Caire.
Fins ara jo només havia vist les escoles públiques del barri on vivia.
Pel que m'han explicat en les escoles de l'estat, donada la superpoblació, tenen torns de només tres hores de classe al dia perquè tots hi puguin anar. Cada cop que s'acaba un torn de classe surten nens de sota les pedres que corren, salten, entren al metro, juguen amb les portes dels vagons, i fan les gamberrades típiques multiplicades per el número infinit de nens que hi ha al Caire.
Les escoles comencen amb la trobada al pati i l'himne matinal que normalment és una cançoneta: "El meu país, el meu país..." i llavors totes les coses fantàstiques que representa, no entenc molt bé la lletra, suposo que deu parlar de la democràcia, la llibertat, la igualtat, la pulcritud etc.... Si no comencen amb la cançoneta ho fan amb unes consignes que repeteixen tres vegades: "Visca Egipte, república àrab" o coses per l'estil.
Ara que visc a una zona més rica he tingut el privilegi de veure també el funcionament de les escoles privades i els nens que hi van. Que monos ells amb els seus uniformes! però això sí, així que et veuen fan igual que els de les públiques i comencen a cridar: what's youuurr naaammmee?
(de vegades penso que als estrangers el govern ens hauria de pagar un tant com atracció: perquè estic convençuda que aquests nens arriben a escola els seus comentaris no són: vas veure la pel.li censurada d'ahir o mira que tinc per esmorzar sinó: quantes guiris has vist avui? doncs tres i tu? ostres només una. I com eren? doncs mira una tenia tres ulls i quatre braços... és clar, com es pensen que som aliens...)
La diferència és que a Zamalek molts pares porten als nens a escola en cotxe o els hi envien amb el xofer de la família així que el tràfic en horari escolar és terrible. Els cotxes paren en tercera i quarta fila en carrils unics, com és possible? doncs veniu al Caire i ho descobrireu... els que no venen amb cotxes privats arriben a escola en taxis amb nens entaforats en tots els racons, alguns d'ells amb el nas aixafat contra el vidre per manca d'espai, així que s'obre la porta intento saber quans nens hi havia dins però sempre em desconto...