I va arribar la rentadora...

Sí, finalment ha arribat la rentadora! la nostra Camèlia és la rentadora més maca del món! sé que pot semblar el típic comentari d'uns pares encegats per l'amor a un fill talment esperat però és que és realment bonica. No me n'he pogut estar de fer-li fotos. Fins i tot tinc un vídeo on es pot escoltar la melodia de les rentades, són uns tons embriagadors... Evidentment res és perfecte i hem tingut les nostres dificultats per adaptar-nos a la nova vida post-propietaris-de-rentadora. No va ser fàcil tornar-se a adaptar a la roba realment neta, l'olor del suavitzant etc... Coneixem els programes de la rentadora de memòria, sobretot ho hem hagut de fer perquè quan centrifuga es desplaça una mitja de 1 metre i mig que és la llargada de la nostra cuina, i sempre l'hem de moure entre centrifugats per impedir que faci apagar amb una de les seves batzegades els fogons quan estem cuinant. Però això només són petites incomoditats que agraïm només pel fet de poder rentar la roba. Bé, de fet que agraíem quan podíem fer servir la rentadora, és a dir abans que ens tallessin l'aigua. No hem aconseguit que l’Umma Abdallah (la nostra portera) ens expliqui què està passant exactament però el fet és que ens tallen l'aigua unes 22h hores al dia. Per sort quan coincideix que les dues hores d'aigua estem a casa, ens dutxem i omplim algunes ampolles, però no ens dóna mai temps de completar un programa de rentat de la Camèlia. Per cert, hem estat una mica preocupats per Umma Abdallah, la setmana passada va estar uns dies tota ensopida, gairebé no ens deia res i es passava el dia resant. De fet un dia el Laurent va tornar traumatitzat perquè li va preguntar com es trobava i la nostra bauaba es va aixecar la "jalabiia" i per un moment el meu company de pis es va pensar que li veuria la panxa! Per sort portava una altra peça de roba a sobre i només li indicava on tenia mal. De tota manera, ja es deu trobar millor perquè avui ens ha tornat a demanar un te amb llet amb 4 cullerades de sucre.

Tornant als talls d'aigua, ens ha resultat difícil fins que hem descobert el patró que segueix i ens hi hem adaptat. Resulta que normalment tenim aigua a determinats moments abans de les pregàries, probablement perquè puguin dur a terme les ablucions. Així que em dutxo, em rento les dents i rento els plats just abans de cada pregària (excepte la de les 4 del matí, durant la qual prefereixo dormir). Jo crec que ens intenten convertir i això és el primer pas, de moment ja hem adaptat el nostre cos a les hores de la pregària, la resta deu ser una qüestió de temps...