Tornant de Dahab

Hem tingut uns dies de vacances i hem aprofitat per visitar l'Oasi de Siwa i Dahab. Volia explicar totes les peripècies viscudes aquests dies (que no són poques) però avui no m'hi veig en cor. Espero poder-ho fer d'aquí uns dies, ara les imatges de Dahab que veig a la televisió m'esgarrifen. Sobretot us volia explicar com és Dahab, com és d'amable la gent en aquest poble coster. Com en tres dies érem conegudes de tothom com les noies del Barça perquè ens vam comprar una samarreta blaugrana per la semifinal. Com parlant una mica d'àrab tothom ens donava conversa i els preus passaven directament a la meitat. Anàvem pel passeig amunt i avall i tothom ens coneixia, va ser una experiència molt divertida. M'agradaria ensenyar-vos les fotos del lloc on vam estar i de la gent que vam conéixer, però no seria just. Alguna d'aquesta gent estarà ferida o morta, i de l'hotel on érem no en queda massa. Per sort vam tornar un dia abans del previst i vam anar a Sharm-el-Sheikh per agafar un altre autobus cap al Caire. Suposo que això ens va salvar. Dahab és molt petit, només té un passeig marítim amb botigues, hotels i restaurants, les tres bombes van afectar la part més cèntrica del passeig. Nosaltres no podrem oblidar que tot just hi erem un dia abans, però per ells és encara pitjor, a part de les ferides físiques, perden la feina ja que ells viuen del turisme, un turisme que no tornarà durant molts mesos.