Taxis 3: moure's pel Caire...
Sí, ja ho sé, sembla que tingui un obsessió per parlar dels taxis, però és que es podria escriure un llibre sobre les aventures viscudes sobre les tres rodes i mitja amb un quart de porta sencera d'una taxi cairenc.
Aquesta vegada m'agradaria parlar-vos de la conducció dels taxistes. Els que heu estat aquí ja sabeu que és una aventura i que costa molt menys que el Dragonkhan. Després d'un any a la ciutat tinc possibles explicacions al fenòmen. Pel que m'expliquen els propis egipcis, la majoria no coneix massa bé els senyals de tràfic perquè pocs han passat l'examen de conduir, i els que ho han fet els han oblidat per falta d'ús. Per què? Per que ho entengueu us he de parlar del permís de conduir (Ruhsa) i de com s'obté i perquè entengueu això cal que us aclareixi alguns conceptes lingüistics i culturals:
Soborn: "rashua"
Xantatge: "ibtizaz"
Propina: "baqshish" (tot i que aquest terme només el fan servir amb els estrangers, amb els seus compatriotes són molt més subtils i els hi diuen "on és el meu té?" que vol dir "dona'm diners per un té" que vol dir el mateix que "baqshish".
Bé, doncs cap d'aquestes paraules explica l'obtenció del Ruhsa, perquè per aquest tramit cal la "Ikramya". La Ikramya que ve de l'arrel K-r-m i té a veure amb la generositat, són els diners que ofereixes generosament per passar l'examen de conduir. Evidentment també s'aplica a les revisions dels vehicles, els permisos de circulació i assegurances a tercers (vull dir la manca d'assegurances) etc...
Per això la majoria de taxistes no tenen molt clares les normes de circulació i la majoria no coneix bé les zones ni els carrers del Caire, sovint els has d'indicar el cami, dir-los quin pont han d'agafar etc... Quan pares el taxi els demanes si coneixen l'adreça o el lloc on vas i SEMPRE et diran que sí. Això evidentment no vol dir que ho sàpiguen però ja ho descobriràs durant el trajecte possiblement en direcció contrària a la que volies anar...
De fet deu ser una qüestió cultural perquè passa el mateix quan demanes un adreça al carrer, ningú et diu que no sap on és, MAI! sempre et diuen una direcció, de vegades fins i tot elaboren un itinerari (la segona a la dreta, després recte i bla bla bla i quan siguis allà pregunta a algú altre) i així si demanes a deu persones diferents, t'enviaran en deu direccions diferents i aniràs caminant en cercle in eternum, maaleix...
Però tornant al tema dels taxistes us he de dir que n'hi ha que són uns verdaders professionals: tenen taxis arregladets, es posen el cinturó, no sé si us ho havia explicat ja però fins i tot vaig pujar en un que em va engegar el taxímetre (i jo que em pensava que eren per fer bonic!).
Un d'aquests professionals és el Mohammed, és un senyor d'uns 60 anys, molt educat i cordial. El vaig trobar dos dies seguits a la mateixa cantonada i em va portar al centre on estudio i des de llavors, com sap a l'hora que hi seré per anar a classe, ja m'espera. Em va dir "kul yum?" (cada dia?) i com es tan maco li vaig dir "insha'allah" (si déu vol)....
Aquesta vegada m'agradaria parlar-vos de la conducció dels taxistes. Els que heu estat aquí ja sabeu que és una aventura i que costa molt menys que el Dragonkhan. Després d'un any a la ciutat tinc possibles explicacions al fenòmen. Pel que m'expliquen els propis egipcis, la majoria no coneix massa bé els senyals de tràfic perquè pocs han passat l'examen de conduir, i els que ho han fet els han oblidat per falta d'ús. Per què? Per que ho entengueu us he de parlar del permís de conduir (Ruhsa) i de com s'obté i perquè entengueu això cal que us aclareixi alguns conceptes lingüistics i culturals:
Soborn: "rashua"
Xantatge: "ibtizaz"
Propina: "baqshish" (tot i que aquest terme només el fan servir amb els estrangers, amb els seus compatriotes són molt més subtils i els hi diuen "on és el meu té?" que vol dir "dona'm diners per un té" que vol dir el mateix que "baqshish".
Bé, doncs cap d'aquestes paraules explica l'obtenció del Ruhsa, perquè per aquest tramit cal la "Ikramya". La Ikramya que ve de l'arrel K-r-m i té a veure amb la generositat, són els diners que ofereixes generosament per passar l'examen de conduir. Evidentment també s'aplica a les revisions dels vehicles, els permisos de circulació i assegurances a tercers (vull dir la manca d'assegurances) etc...
Per això la majoria de taxistes no tenen molt clares les normes de circulació i la majoria no coneix bé les zones ni els carrers del Caire, sovint els has d'indicar el cami, dir-los quin pont han d'agafar etc... Quan pares el taxi els demanes si coneixen l'adreça o el lloc on vas i SEMPRE et diran que sí. Això evidentment no vol dir que ho sàpiguen però ja ho descobriràs durant el trajecte possiblement en direcció contrària a la que volies anar...
De fet deu ser una qüestió cultural perquè passa el mateix quan demanes un adreça al carrer, ningú et diu que no sap on és, MAI! sempre et diuen una direcció, de vegades fins i tot elaboren un itinerari (la segona a la dreta, després recte i bla bla bla i quan siguis allà pregunta a algú altre) i així si demanes a deu persones diferents, t'enviaran en deu direccions diferents i aniràs caminant en cercle in eternum, maaleix...
Però tornant al tema dels taxistes us he de dir que n'hi ha que són uns verdaders professionals: tenen taxis arregladets, es posen el cinturó, no sé si us ho havia explicat ja però fins i tot vaig pujar en un que em va engegar el taxímetre (i jo que em pensava que eren per fer bonic!).
Un d'aquests professionals és el Mohammed, és un senyor d'uns 60 anys, molt educat i cordial. El vaig trobar dos dies seguits a la mateixa cantonada i em va portar al centre on estudio i des de llavors, com sap a l'hora que hi seré per anar a classe, ja m'espera. Em va dir "kul yum?" (cada dia?) i com es tan maco li vaig dir "insha'allah" (si déu vol)....
enviat per Gemma a la/es
9:53 p. m.
<< Inici