Jauhara a la ciutat dels morts

A prop de la ciutadella del Caire hi ha un cementiri musulmà en el que es troben, entre altres, les tombes reials dels mamelucs. El Caire mai deixa de sorprendre. Pels que no sapigueu la història de la ciutat dels morts us en faré cinc cèntims. Primer cal que imagineu les polítiques socials del Caire (ja en teniu alguna idea amb el que us he anat explicant...), ara agafeu el creixement de població més alt de les ciutats civilitzades del món, multipliqueu-lo per 20 i tindreu com a resultat el caos de la vida cairenca. Fins al punt que fa anys algunes famílies van decidir viure al cementiri. Les tombes, van ser ocupades per població amb pocs recursos. En alguns casos fins i tot es va arribar a un acord entre les famílies dels difunts i els ocupants que negocien l'ús de la "vivenda" amb el compromís a prendre'n cura. Quan van haver ocupat els mausoleus van decidir començar a edificar sobre les tombes i com ja era un fet consumat van construir la seva pròpia ciutat. Sí, ara tenen els seus supermercats, els seus bars (ups, perdó, vull dir cafeteries) etc... Són petits carrers amb cases atrotinades amb portalades de màrmol (restes dels mausoleus). Passejar per aquests carrers és tota una experiència. Com us podeu imaginar els turistes no eren massa benvinguts perquè feien sentir els habitants del cementiri com micos a la gàbia del zoo. Ara sembla que s'ho prenen més bé, però no vaig fer masses fotos per respecte envers els habitants de la inoblidable Ciutat dels Morts.

Els taxis, tota una experiència....

Ja us vaig parlar del metro i de les meves desventures subterrànies al Caire, així que avui us vull parlar d'un dels altres transports més utilitzats en aquesta ciutat faraònica: el taxi. Els taxis cairencs són de color negre i conformen la flota més atrotinada de tartanes que cap ment humana pugui imaginar. A més aquesta mena de "transport públic" egipci (que no té res de públic i poc de servei) té un funcionament propi i evidentment, com tot aquí, únic. Us vull donar una sèrie de consells si mai veniu al Caire i voleu viure aquesta experiència cultural:
- el taxi no s'agafa mai davant de l'hotel, s'ha de caminar una mica més enllà perquè no vegin que en surts
(la diferència de preu va de 3 a 25 lliures segons on l'agafis)
- per desplaçar-te dins del Caire no és negocia mai el preu, sempre es paga entre 2 i 5 lliures (entre 0'25 i 0'85 euros) depenent del tràfic.
- mai, mai, mai seguis davant, sempre darrera
- si ets dona, sempre, sempre, sempre estàs casada i tens fills quan entres per la porta del taxi
- quan el conductor no té les dues mans al volant tens dos opcions, surts del taxi i n'agafes un altre, o ho ignores (ficar-se la mà dintre dels pantalons quan porten una viatgera (o viatger) estranger és una pràctica habitual entre els taxistes cairencs.
- si ets dona i t'ofereixen un cigarret, digues que no fumes (les dones que fumen són considerades dones "fàcils" a Egipte)
- quan arribes a la destinació has de fer els següents passos (l'ordre és important!): primer surts del taxi, llavors treus els diners, pagues per la finestreta sense mirar els ulls del conductor, t’acomiades i.. (això és bàsic) camines en direcció contrària a la circulació del carrer perquè no et puguin perseguir amb el cotxe i reclamar-te més diners.

Establertes les normes bàsiques del funcionament dels taxis us he de dir que jo n'agafo pocs perquè normalment vaig en metro, però que per mi de moment ha estat una experiència força pacífica i rutinària: Primer pares el taxi (encara que ja porti un passatger a dins), saludes amablement al taxista i li preguntes si et vol portar al barri on vols anar, llavors puges (sempre darrera, recordeu!), li dius l'adreça exacte on vas i mires per la finestra per no saber què està fent durant la resta del trajecte... Llavors el conductor clàssic et diu que parles molt bé l'àrab i comença l'interrogatori habitual: d'on ets?, estàs casada? i, fins quan et quedes? aquestes són, en aquest ordre, les preguntes mestres de la conversa en el taxi. Després de respondre que no ets americana, que estàs casada i tens fills i que vius aquí, ja et pots relaxar. La resta de preguntes seran trivials: el teu marit és estranger o egipci? Ets musulmana o cristiana? ... amb una mica de sort no hauràs respost moltes més preguntes abans d'arribar al teu destí. Evidentment, per que no sigui tant rutinari, un dia ets andorrana, l'altre alemanya, l'altre xinesa.... un dia tens un marit egipci i l'altre un de serbi molt ortodox (així té més “morbo”), un dia ets estudiant i l'altre ets infermera... Llavors, arribes al teu destí i pagues. jo normalment pago (tot i que no es aconsellable) dins del cotxe, d'aquesta manera veuen que no tinc por de la quantitat que dono i se'n fien, la majoria de vegades ni tan sols compten quant els dono (tot i així sempre pago després d'assegurar-me d'on és el pom de la porta, per si de cas) i m’acomiado mentre surto del vehicle. De moment no he tingut masses enganxades amb els taxistes i no m'ha calgut mai pagar més del compte però hi ha dies de tot.
Ah, si! això és important, cal pagar sempre amb la quantitat justa, primer perquè mai no et volen tornar el canvi i d'altra banda, segurament no vols tocar els bitllets que et doni ja que no saps mai on tenia la mà mentre et portava...