Tres sonades menys...

... i van marxar...
i va tornar finalment...
la llibertat ...
i vaig canviar tres sonades per alemaaanys
i des de llavors..
tooot ha canviat ....

Doncs sí, la txeca, l’americana i la gata, totes tres han marxat i ara visc amb dos alemanys: La Sonia i el Johannes.

Es respiren aires de llibertat tot i els problemes d'adaptació inicial. Entre aquests problemes, per començar, els vaig haver d'explicar perquè hi havia pèls de gat a la nevera, i la veritat és que la història de la txeca posant la Kochka a la nevera per adaptar-se al fred no els va fer tanta gràcia com a vosaltres així que vam haver de dur a terme una neteja general del pis.














La Sonia és una mica hipocondríaca així que, després de quatre dies a l'apartament, encara veu pèls de gat per tot arreu i es desplaça d'una habitació a l'altra amb una ampolla de lleixiu a la mà, per si de cas... Al principi feia gràcia, ara, després de pulir-se soleta tres garrafes de desinfectant, l'aire ha esdevingut irrespirable. A part d'això, la nostra estimada "cap-quadrada" viu en el convenciment que l'aigua calenta no és prou eficaç per netejar i que el rentaplats és l'únic mitjà d'evitar agents nocius per la seva salut. Com evidentment d'això no en tenim, s'ha apropiat dels seus propis plats, gots i coberts que renta amb aigua bullida abans i després de fer-los servir.
Per la resta, la convivència és molt més fàcil si obviem el fet que si fins ara ja passava el dia parlant anglès, francès, italià i àrab, per si això no fos prou ara he d'escoltar alemany a casa...

Expulsada...

Tot va començar un assoleiat i contaminat dia al Caire (és a dir un dia qualsevol), havíem de començar les noves assignatures (una mena de semestre que s'han tret de la màniga) i en arribar a classe em trobo que les classes s'han adaptat a un contingut tres nivells més baix del que jo estava. Evidentment, com tota estudiant interessada a aprendre em dirigeixo al responsable pedagògic i li explico el meu problema i el meu desig de canviar de classe. Però el bon home, em respon taxativament NO, i m'assenyala la porta. Tenint el compte que aquesta és la resposta d'un professional als problemes dels estudiants del seu centre vaig directament a l'administració i demano la baixa del centre i que em tornin als diners. Però la secretària amb un somriure forçat m'assegura que els diners ja són a la tresoreria i que no els puc recuperar. Llavors és quan entra el sentit comú i li demano quin és el mínim d'assistència que he de tenir a les classes perquè em donguin el seu certificat per la meva beca, perquè amb molt bones paraules li explico que si m'he d'avorrir a classe prefereixo anar a la costa i avorrir-me al mar amb un bon llibre. Així que ara estic esperant la resposta de l'escola que ha d'arribar aquesta setmana. Amb tres possibles solucions: 1. Jauhara canvia de nivell, 2. Jauhara torna a Europa, 3. Jauhara va al Mar Roig, o Jauhara continua a classe i els emprenya tant com pot, l'expulsen i tornem a les possibilitats 1, 2 ó 3.
I això es veurà en els propers dies....