Egipte i els seus contrasts

Egipte és un món ple de contrasts, la transició entre el tot i el res no existeix, simplement apareix davant els teus ulls incrèduls. A les zones de costa és on més es pot viure aquests canvis. Al principi creus que mai t'acostumaràs a aquestes contradiccions, però a mesura que passa el temps ja no en fas cas, et sembla normal...


























i suposo que això és Egipte, des dels meus ulls...

Els resultats de la repressió sexual

Per a que us feu una idea del que significa viure al Caire per una dona i de com veuen els homes egipcis a les dones, llegiu el següent article de la BBC.

Cairo street crowds target women

By Magdi Abdelhadi Arab affairs analyst, BBC News

Egyptians are horrified by the news that women have been assaulted by hordes of young men in the centre of the capital, Cairo.

The incidents were first reported online by Egyptian bloggers, some of whom saw large number of men harassing the women and ripping off their clothes.

It all happened over the Eid al-Fitr period starting on 23 October, as thousands of young men thronged the streets of central Cairo to celebrate the end of the fasting month of Ramadan.

One blogger who took pictures of what happened dubbed the incidents "sexual voracity down town".

According to the bloggers, the attackers targeted veiled as well as unveiled women who happened to be on their own.

The state media ignored the incidents, but ordinary Egyptians where shocked when they heard for the first time eyewitness accounts broadcast on the private television channel Dream.

Women chased

"We saw one girl being chased by a man, her blouse torn off, she ran inside a restaurant," one eyewitness reported.

We took the girl inside and locked the door. There were four or five of us. But there were hundreds of young men outside trying to break down the door Cairo shop owner

"Seconds later young boys were shouting that there was another one by the Miami cinema. We went there and saw another girl surrounded by a crowd trying to assault her. She managed to run inside a nearby building.

"A third girl jumped into a cab as she was being chased. But the taxi couldn't move because of the crowd. Then they tried to pull the driver out of the car then the girl herself," the witness told Dream TV.

One eyewitness was too embarrassed to recount what he saw: "There were youths harassing the young women. What a shame! I really can not say any more about it."

Social malaise

One blogger wrote that as the police failed to protect the women, shop keepers had to intervene.

A shop owner described to the TV station what happened: "We took the girl inside and locked the door. There were four or five of us. But there were hundreds of young men outside trying to break down the door."

The bloggers blamed the incidents on widespread sexual frustration among Egypt's youths.

Most of them cannot afford to get married and premarital sex is strictly forbidden.

One commentator said that this was evidence of the breakdown of law and order in Egypt.

Another said the state deployed the police only to suppress political dissent but could not care less about the welfare of its own citizens.

A psychologist, Amr Abu Khaleel, attributed the predatory behaviour to the possible use of drugs and the breakdown of traditional values.

One prominent writer and journalist, Nabeel Sharaf al-Deen, said that such behaviour was the symptom of a deeper malaise in Egyptian society and warned that such incidents were the first stirrings of much bigger social unrest.

A statement by the ministry of the interior played down the incident, adding that it had not received any complaints from the public. It urged those who had anything to report to contact the police.

La meva veïna

M’agradaria dir-vos els seu nom, però no el sé. Ella tampoc sap el meu, però no hi fa res perquè jo sóc binti (filla meva) i ella es “haga” (una títol de respecte per la gent gran). La meva veïna deu tenir uns 70 anys, de fet entre ella i la bauaba deuen desacreditar totes les estadístiques de la mitjana de vida al Caire. La senyora és mig sorda, com ho demostra el volum del seu televisor quan s’hi adorm davant cada nit. Però té un radar infal·lible. Sempre sap quan passa alguna cosa i sempre és a la porta per a contribuir-hi.
Darrerament, i a causa de les constants inundacions del meu pis, l’he conegut una mica més. Al principi, només ens veiem quan tallaven l’aigua. El primer cop que li vaig demanar que se sabia del tall d’aigua em va donar una ampolla que tenia a la nevera, pobra dona... Després amb el temps es va tornar una costum trobar-nos al replà quan ens tallaven l’aigua (que sempre coincidia amb mi a mitja dutxa) llavors sortia i li demanava: “que se sap de l’aigua?” i ella cridava des del 5e pis al soterrani, on viu l’Umma Abdallah, i la nostra bauaba li responia que la tornaven a obrir de seguida insha’allah. Aquest ritual, que repetíem cada hora fins que la reobrien, semblava que la tenia distreta.
No sé si coneixeu l’expressió “maaleix”. Una traducció literal seria “no passa res”. Des del punt de vista lingüístic és molt curiós l’ús que en fan aquí. A veure, com us ho explico.. diguem que em trepitgen, si es disculpen jo hauria de dir “maaleix” no?, doncs NO, aquí et trepitgen i llavors et diuen “maaleix”, i et desesperes. Doncs bé, aquesta és l’expressió preferida de la veïna cada cop que un desastre afecta el nostre edifici. Que els gats han repartit les escombreries per les escales? Maaleix; Que no hi aigua? Maaleix; que tallen la llum? Maaleix; que se m’inunda el pis i en conseqüència l’escala? Maaleix; que tenim dos forats inmensos a la canonada que dutxen el soterrani de la bauaba? Maaleix.
Que un dia no puc més i l’assassino a ella, i a la resta dels veïns inclosa la bauaba? Maaleix....
La veritat però, és que m’he acostumat a la meva veïna i de vegades fins i tot em fa un bon servei. Per exemple, cada cop que puja la bauaba (que no passa sovint), la meva veïna em fa de traductora, no és que a ella l’entengui molt millor, però com té més dents se’m fa més fàcil distingir les consonants dentals....

La piscina

No tothom al Caire pot dir que té un pis amb piscina, però jo sí puc. Per quarta vegada en 2 setmanes el meu pis s’ha inundat. Tornava de classe amb la idea de dormir una estona i estudiar per l’examen del dia següent quan només obrir la porta de casa vaig notar com una onada humida em banyava els peus. “Fantàstic” vaig pensar “un altre dia perdut”. Cal que entengueu que la temperatura al Caire ha baixat una mica aquests últims dies i que ja no ve de gust nedar d’una habitació a l’altra. Així que vaig començar a trucar a la propietària per veure si solucionava de nou l’etern problema de les canonades. Mentre l’aigua sortia del pis escales avall i començava a sentir els crits dels veïns vaig decidir visitar els culpables de la continua obstaculització del sistema hidràulic. El setè pis és l’últim de l’edifici, així que vaig anar al sisè i al setè per demanar que no fessin servir l’aigua fins que es reparés el problema. Al sisè, després de les salutacions pertinents i la promesa de continuar en l’estudi de l’Alcorà per esdevenir una bona musulmana van accedir sense problemes. El setè pis com sempre va ser una altra història. Quan van obrir la porta vaig veure el cel, i ho dic literalment, viuen al terrat amb llits sota les pol.lucionades estrelles del Caire. De cop, deu persones es van plantar davant meu dient-me que no en sabien res i que volien continuar fent servir l’aigua. Em va arribar al cor la seva amabilitat... El següent pas era parlar amb la bauaba per demanar que tallés l’aigua de l’edifici però, com sempre, la dona havia desaparegut davant l’adversitat de la situació, així que vaig continuar trucant a la propietària per insistir-li que no em calia piscina, que la rentadora ja em distreia prou. Cinc hores més tard va aparèixer la dona. Quan va entrar l’estrès em va poder i vaig esclatar en plors. Pels que no m’heu vist mai plorar (que sou la majoria) us diré que les meves llàgrimes poden fer entendrir l’esperit més despietat, així que la bona dona va començar a plorar també. I allà ens teniu a totes dues afegint aigua a la ja inundada situació. Després del nostre episodi de la “Casa de la pradera” la meva super-propietària va agafar el telèfon per contactar algun tècnic però els cables eren sota l’aigua i el telèfon no funcionava així que va anar a casa de la veïna per fer les oportunes gestions. Una hora més tard la canonada tornava a estar lliure i vaig començar la desitjada dutxa. No portava ni un minut de plaer sota l’aigua (en comptes de dins l’aigua) quan algú va començar a colpejar desesperadament la porta de casa queixant-se d’una fuita a la canonada que banyava tot l’edifici. Així doncs vaig haver de deixar córrer la dutxa i vaig tornar als meus estudis. Evidentment, ara estic buscant un altre pis però encara no he decidit quin serà el meu proper moviment respecte als meus actuals veïns: còctels molotov, mines o granades, totes semblen bones opcions. Si mai sentiu que m’empresonen sapigueu que d’alguna manera he aconseguit calar foc a l’edifici i que no em consumirà l’arrepentiment...