El zoo cairenc...
Fer una escapada al zoo és tota una aventura quan vius al Caire... Gràcies a l'assequible preu de l'entrada, que no arriba a 30 cèntims d'euro per persona, el Zoo s'ha convertit en la zona de camping per excel.lència d'una de les ciutats més poblades del món. Com comprendreu, no és un dels objectius turístics dels milers de guiris que aterren cada dia al país de les piràmides. I, de fet, dubto que gaires estrangers hi hagin posat mai un peu. Per aquest motiu, un cop la meva pell menys morena va posar un peu dins el recinte, els animals van perdre automàticament el seu protagonisme. Mentre passejava entre les gàbies, els nens van deixar de mirar els elefants, les jirafes i els lleons per mirar l'animal més exòtic del zoo... jo.
Un cop superat el meu protagonisme vaig començar la visita. El zoo del Caire podria ser com el zoo de qualsevol altre lloc excepte per petites i sutils diferències.... Quan canviem de continent, de vegades no som conscients de que un animal exòtic aquí no ho és allà, és a dir, que "l'elefant africà" esdevindrà "l'elefant" a Àfrica. Coses d'aquest estil són sorprenents però el més impactant per mi no va ser això..... Mentre passejava tranquil.lament, ignorant les mirades directes i insistents dels altres visitants, de sobte els meus ulls es van trobar fixats en un petit rètol que amb una fletxa m'indicava on podia trobar lès gàbies d'un animal estrella del zoo: el gos. Sí, ho heu entès bé, gossos. Captivada per aquest descubriment vaig ignorar lleons, tigres i serps per arribar a la zona dels gossos. I vet aquí que no eren grans gàbies reixades on es podia veure els gossos corrent com els altres animals. Es tractava de petits caus foscos un al costat de l'altre amb l'espai just perque els animals es cobrissin del sol i amb un petit espai reixat al davant perquè els visitant el pogués veure quan sortissin. Els nens jugaven a provocar al gos i per demostrar la seva valentia es posaven davant la reixa esperant que aquell animal salvatge i perillós sortís bordant...
Un cop superat el meu protagonisme vaig començar la visita. El zoo del Caire podria ser com el zoo de qualsevol altre lloc excepte per petites i sutils diferències.... Quan canviem de continent, de vegades no som conscients de que un animal exòtic aquí no ho és allà, és a dir, que "l'elefant africà" esdevindrà "l'elefant" a Àfrica. Coses d'aquest estil són sorprenents però el més impactant per mi no va ser això..... Mentre passejava tranquil.lament, ignorant les mirades directes i insistents dels altres visitants, de sobte els meus ulls es van trobar fixats en un petit rètol que amb una fletxa m'indicava on podia trobar lès gàbies d'un animal estrella del zoo: el gos. Sí, ho heu entès bé, gossos. Captivada per aquest descubriment vaig ignorar lleons, tigres i serps per arribar a la zona dels gossos. I vet aquí que no eren grans gàbies reixades on es podia veure els gossos corrent com els altres animals. Es tractava de petits caus foscos un al costat de l'altre amb l'espai just perque els animals es cobrissin del sol i amb un petit espai reixat al davant perquè els visitant el pogués veure quan sortissin. Els nens jugaven a provocar al gos i per demostrar la seva valentia es posaven davant la reixa esperant que aquell animal salvatge i perillós sortís bordant...
enviat per Gemma a la/es
2:59 p. m.
